Quan les coses no són com havíem pensat…

← Torna al blog

Quan les coses no són com havíem pensat…

20/03/2018

Aquest any per Carnestoltes ens vam disfressar de cuiners i cuineres. Per conèixer una mica més l’ofici, al llarg d’aquest mes vam cuinar i elaborar diverses receptes. Un vam fer una pizza, la vam posar al forn, i al cap d’una estona ja estava al punt! I ens la vam poder menjar per esmorzar! Va ser fantàstic, tot un gran esdeveniment!

Avui ho teníem tot a punt fer una coca de vidre.

Ens reunim tots plegats i els expliquem el que tenim pensat. Estan entusiasmats de poder fer una coca i de poder-se-la  menjar per esmorzar. Tot va bé, estirem la massa i hi posem el sucre. Sembla fàcil oi? Però és que descobrir, remenar, i experimentar, és tot un procés apassionant!

Portem la plata amb la coca cap al forn, obrim el forn, l’hi posem, l’engeguem, i amb aquella emoció, marxem a fer una altra cosa mentre esperem que es cogui, esperar tots sabeu que no es gens fàcil… I mentrestant… les educadores espiem la coca de reüll, mmmm quina bona pinta! Li falta una mica, així que esperem uns minuts més, potser 4 o 5…

L’activitat a l’escola és tan intensa i hi passen tantes coses que, entre un pipi, un moc, un cop aquí, un cop allà, una enfadada, un instant meravellós d’aquell que s’ha atrevit a fer-ho, una foto, una mirada… aquells 5 minuts s’han convertit en 15, i la coca s’ha cremat…

La vida ja ho te això,  que sovint les coses no són com havíem pensat!

Però l’escola és la vida! I cada dia ens ofereix oportunitats per créixer i aprendre, així que el que a priori era un taller de cuina, en un instant s’ha convertit en una oportunitat per a treballar la frustració, mira que bé! És allò de “no hi ha mal que per bé no vingui!”

La frustració forma part de la vida! No podem evitar-la, però sí que podem aprendre a gestionar-la i superar-la. Ens sentim frustrats quan no aconseguim allò que volem o desitgem, i després ens costa acceptar els sentiments i les circumstancies desagradables.

A l’edat en la que estan els nostres infants, la frustració és un d’aquells temes estrella. Creuen que el món gira al seu voltant, no saben esperar perquè no tenen desenvolupat del tot el concepte de temps, ni la capacitat de pensar en els desitjos o les necessitats dels altres, per això quan les coses no són com ells havien imaginat ho senten injust i terrible, i ho expressen de moltes maneres.

Per acompanyar-los en aquest procés, els adults podem ajudar a identificar i verbalitzar les emocions i posar- hi paraules. Podem buscar i pensar una solució davant el problema, tot i que tampoc cal oferir sempre una solució a tot. Podem ensenyar a demanar ajuda quan cal. Podem aprendre de la frustració i conviure amb l’acceptació dels esdeveniments. I, el més important, cal que els oferim un bon model, que els mostrem una actitud positiva davant els problemes a resoldre, perquè els infants aprenen més del que veuen que del que els podem explicar. I també ens conviden a practicar, que als adults també ens queda molt per aprendre! I la nostra feina n’és una gran oportunitat.

Doncs reprenent la historia, això és el que vam intentar fer. A l’obrir la porta de l’aula ja vam sentir una olor, o pudor ben estranya, entre tots la vam reconèixer com a “olor de cremat”!! i vam fer un crit d’espant “la coca!” Acte seguit corredisses cap a la cuina i allà ja van poder veure el què havia passat, la coca s’havia cremat. La vam portar cap a l’aula, ens vam asseure i ens la vam ben mirar, feia pudor, estava tota negra, carbonitzada! Era evident que no ens la podíem menjar… Hi havia silenci, decepció, frustració, alguns miraven i no deien res, altres feien cara d’espant i de fàstic de veure la coca d’aquella manera, i altres ho anaven comentant, “Oh!! s’ha cremat”, “S’ha cremat, molt cremat!”, “I ara què farem!”, “ i ara què!”… Nosaltres també hi fèiem aquella cara de ben amoïnades… I un cop passat el primer impacte, calia buscar una solució. Entre totes les idees ho vam tenir ràpidament solucionat “Doncs avui esmorzem fruita, i demà fem la coca una altra vegada, i no ens despistem!”

I ja us expliquem que l’endemà vam fer una coca fantàstica! Que no ens vam despistar, i que amb molt de gust ens la vam menjar per esmorzar.

Equip d’educadores de l’EBM Petit Príncep de Manresa