Author Archives: admin

Dia Internacional del Joc

Ahir 28 de maig era el dia internacional del Joc. Si busquem al diccionari què és el Joc, ens diu que:  és una activitat física o mental que té com principal fi la diversió o l’entreteniment de qui l’executa.

És diferent el joc per l’adult que per un infant?

Està clar que per un infant hi ha moltes maneres de jugar, només ens cal observar el joc d’un infant al parc, a casa, a l’escola, passejant pel carrer i podem comprovar que en qualsevol lloc, s’endinsa en un món que pot ser màgic, o real, en accions de creació, concentració o més lliures… només hem de estar presents i ser conscients del que està passant…

L’altre dia observava  la meva filla i la seva amiga Paula jugant al pati de l’escola. Estaven en un lloc privilegiat. Havien anat al final de tot de les truanes, un espai que recordo amb certa nostàlgia perquè jo també hi anava quan era petita.  Entre truana i truana s’havien fet una cabanya, entraven, sortien, agafaven pedres màgiques de les quals demanen desitjos. Estaven distanciades del joc dels altres nens, construint i pensant com posar en pràctica el que els hi passava pel cap a les dues, confiant una amb l’altre, posant límits, esforçant-se per arribar a acords…  d’una manera natural estaven aprenent un munt de coses que les feia feliç. Sense cap dubte a través del joc els infants interioritzen  i aprenen  mitjançant les seves pròpies experiències i necessitats.

A vegades no ens prenem seriosament el joc, tot i saber que és imprescindible pel creixement i desenvolupament de les persones; i el joc és una necessitat, una activitat espontània que surt de l’interior cap a fora. Ens dóna l’oportunitat de  crear, descobrir, explorar, compartir, relacionar-nos, imaginar, pensar, riure, resoldre conflictes…

Aquest any he anat a Dinamarca. Vaig quedar meravellada de veure com els nens juguen lliurement pel bosc, pujant als arbres, creant cabanyes, fent equilibris amb un tronc a terra, recollint aigua de la pluja a través d’un canal per regar, o fer un pastisset de terra, fent i desfent, creant i aprofitant tot el que ens ofereix la natura per fer un joc ric, social i compartit… espais lliures però creant la seva pròpia identitat dins el bosc.

Un altre dia podem parlar del joc dels adults . Quant fa que no juguem? Pensem que és cosa de nens? Compartim joc amb els nostres fills i filles?

El joc ens obre camí per tornar-nos a meravellar, tornar a sentir-nos vius, sentir plaer. T’atreveixes?

“Es pot descobrir més coses duna persona en una hora de joc que en un any de conversa.”
Plató

Ita Sánchez, Coordinadora Pedagògica d’Escola Bressol d’Encís

 

Treball de la multiculturalitat a l’escola bressol

Del 2 al 6 d’abril un grup de 4 educadors/es  d’Encís i un professor de la universitat de Manresa vam ser a Budapest per participar al “training course” corresponent al projecte Erasmus+-KA2 Strategic -Partnerships- “Multicultural Early Childhood Education” amb l’objectiu principal de realitzar una anàlisi comparativa sobre com es realitzen els processos educatius a les llars d’infants de diferents territoris, (Budapest, Itàlia i Catalunya) a partir de l’anàlisi de les habilitats dels educadors, sobre coneixements de multiculturalitat i amb la finalitat d’oferir serveis de qualitat i recolzar la integració dels infants en risc d’exclusió social. Un projecte que pretén proposar la creació d’un programa de formació, a nivell universitari, per educadors de primera infància, en l’àmbit europeu i adaptable als diferents contextos europeus.

Durant aquesta setmana de conferències i taules de treball a Budapest hem pogut discutir sobre les diferents estratègies del treball multicultural, amb convidats tan especials com Mathias Urban o Tuija Turunen.

Fem una valoració molt positiva de l’estada, i vam poder complir l’objectiu comú: compartir amb altres projectes i països com es treballa a cada territori la multiculturalitat, així com conèixer de primera mà experiències de Finlàndia i Anglaterra.

L’acollida va ser fantàstica. L’organització va ser molt amable, acompanyant a l’equip d’Encís en tot moment en tots els dubtes que van sorgir. Estem molt contents de conèixer i formar part d’aquest projecte.

Per tots els membres que participem en el projecte, és molt important conèixer i compartir altres realitats. El Training ens va oferir transferència de coneixements, així com poder compartir bones pràctiques d’altres països, maneres de fer, impacte a nivell social i debatre sobre un tema que s’ha de parlar més.

En general estem molt contents de tot el que ens hem pogut emportar de Budapest, per anar treballant i creixent com equip per donar la importància que es mereix aquest tema, i així posar el nostre granet de sorra sigui quina sigui la nostra posició en la societat, transmetent, aportant en l’educació 0-3.

Equip de professionals d’Encís participants al Training Course

Visites per compartir, un projecte enriquidor

El passat divendres 17 de març més de 30 professionals d’Encís vam realitzar una visita conjunta a les escoles bressol de Pamplona. Aquesta visita, emmarcada dins del projecte visites per compartir que porta a terme Encís, volia aproximar-nos a la realitat de les escoles bressol de Pamplona i conèixer noves maneres de funcionar.

Quan des d’Encís se’ns va proposar apuntar-nos, la majoria de nosaltres buscàvem descobrir noves realitats i metodologies a les escoles bressol; conèixer quina mirada tenen cap als infants o veure com treballen el quotidià i els materials.

Abans de la visita algunes ja teníem informació de com es treballava a Pamplona, i les altres vam buscar informació per saber amb què ens trobaríem. A l’Alfredo Hoyuelos sí que el coneixíem i algunes havíem assistit a alguna xerrada seva a la FUB sobre la metodologia de Reggio Emilia i Montessori.

Certament va ser una experiència molt enriquidora, vam poder observar altres realitats a Pamplona i, a més a més, i conèixer i compartir experiències amb altres educadores d’altres escoles que pertanyen a la cooperativa.

Valorem molt positivament que s’organitzin les visites per compartir per part d’Encís, algunes ja havíem assistit a alguna de les que s’havia fet anteriorment, com a Solsona, i esperem poder gaudir-ne de noves!

Equip de professionals participants de la visita per compartir a Pamplona

Mindfulness a l’escola bressol – atenció plena

                Associem fàcilment la infància amb la despreocupació. Però com ens recorda la frase de La Bruyère a tall d’epígraf, la despreocupació també és una intel·ligència intuïtiva: viure intensament l’instant present. En aquest sentit els infants, gaudeixen , de manera natural, d’una gran capacitat espontània de mindfulness, la qual contribueix a proporcionar-los una existència més lleugera i més feliç que la nostra.

                Tranquils i atents com una granota, Eline Snel  

A l’escola bressol Petit príncep de Manresa fa tres cursos que estem implementant mica en mica el mindfulness per tal de millorar la qualitat del servei que oferim principalment per infants i les famílies , tot i que també reverteix positivament en el treball en equip i en qualsevol persona que intervé a l’escola.

Arrel d’una formació que vam fer algunes mestres, vam començar a plantejar-nos coses del dia a  dia que potser es podien plantejar d’altres maneres, maneres que afavorissin l’ambient tranquil, el ser més conscient i adonar-nos del què tenim i poder-ho gaudir. Un treball que donaria coherència al nostre Projecte Educatiu el qual es basa en el treball de la vida quotidiana, donar valor a les petites coses! Que no ens passin desapercebudes.

Partint de la base que els infants són experts en el Mindfulness perquè ells estan plenament evocats a qualsevol petita cosa que fan ( rentar mans, menjar, jugar, tocar, olorar, observar) i es meravellen de tot allò que els passa durant el dia, vam plantejar-nos fer petites accions que ho afavorissin:

A l’escola: tots anem descalços, a l’entrada hi ha música tranquil·la, encens, una peixera, una llum indirecta, una catifa i unes butaques per tothom qui entri… tot això afavoreix a : Parar quan entres. Les famílies acostumen a anar amb pressa però quan entren , senten la música, es treuen les sabates… com si entressin a casa, es relaxen, paren! Ja som a l’escola, aquí anem tranquils! Pensem que amb tot això afavorim i repercuteix directament a l’infant perquè la seva família el deixa amb calma, li diu adéu amb calma… i ell/a està tranquil/ a. A les aules els hi espera la mestra per atendre’ls amb una mirada, un bon dia, un com ha anat la nit?.. una atenció que fa conscient ambdues parts i afavoreix la relació i de nou, repercuteix en l’infant,  t’ esperàvem! Et reconeixem, ens importem!

Les propostes a les aules afavoreixen els sentits i la consciència, la manipulació fina afavoreix la concentració i per tant, la calma, perquè quan estàs concentrat no pots anar esverat. Hi ha propostes on l’infant escull què vol fer i d’altres propostes que són dirigides on és l’adult qui marca el compàs. Altres propostes pensades  per escolar el nostre cos o per valorar com hem estat durant el matí, propostes per relaxar-nos, per respirar, per observar, per sentir.. enfocades a gaudir del moment i en agafar consciència del què està passant, del què estem sentint o del què estem fent.

En la programació:  Enfoquem! Observem el nostre grup i ens plantegem tres o quatre objectius a treballar i en fem un seguiment per infant que realment té sentit, ens hi podem concentrar, fixar, ser conscients de si l’estem assolint , si els infants el necessiten,etc..

A final de mes avaluem els objectius i també avaluem la nostra intervenció : parem , ens mirem, reflexionem com ho hem fet, què ens ha anat bé, què no i perquè, en què volem millorar o què volem canviar. Som conscients altra vegada i això repercuteix positivament a la nostra tasca com a professionals i com a persones.

L’Atenció conscient et permet connectar en el moment present, tenir més auto-coneixement , més capacitat de perspectiva  i per tan, podem elegir millor i actuar d’una manera més adequada. Sabem què sentim en cada moment i com volem gestionar-ho, sense modificar el sentiment, no el controlem, no el jutgem. Tot això aporta una sensació de calma i benestar que en definitiva és el què t’ensenya la pràctica l’art de l’atenció conscient.

Tot aquest treball et permet tenir més empatia i per tan, més tolerant amb la qual cosa la relació amb els altres, millora considerablement.

Creiem fermament que amb l’aplicació del Mindfulness a l’escola estem canviant la manera d’educar, d’estar, de sentir i de viure, estant presents i gaudint del moment.

Ara, aquesta és la qüestió, com diu Eline Snel en el seu llibre.

Equip de l’EBM El Petit prínec de Manresa

Fomentar la transversalitat de la perspectiva de gènere

El Centre Cívic Sagrada Família, des de la seva obertura al 1997, ens vam especialitzar en temàtiques relacionades amb gènere, per això, gran part de la nostra programació hi va destinada.

Desprès de setze anys de recorregut es va plantejar que calia impulsar un procés de renovació que es va posar en marxa el 2013, amb l’elaboració d’un document global: el Projecte d’especialització en gènere del Centre Cívic Sagrada Família. A través d’aquest document estratègic el Centre es dota d’un marc d’acció clar pels anys vinents i, a la vegada, crea un projecte que anirà creixent al llarg del temps. És un projecte evolutiu i acumulatiu.

Dins d’aquest projecte ens vam plantejar com podíem fomentar la igualtat de gènere des del nostre actuar quotidià com a centre cívic. A partir d’aquesta pregunta, vam considerar necessari l’elaboració d’una guia que ens pogués donar pautes concretes d’actuació i ens acompanyés durant el procés d’especialització de gènere del centre.

Per això, com a fruit del treball conjunt de l’equip, vam elaborar la “Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere al treball del Centre Cívic Sagrada Família”, que es pot consultar al web del projecte (http://igualtatigenere.com/), i on trobareu les pautes classificades pels diversos serveis del centre cívic.

També hem elaborat un decàleg, que vol ser una síntesi de la guia,  amb la intenció de compartir les principals pautes que considerem necessàries per avançar cap a la igualtat de gènere aplicada transversalment.

La transversalitat és un procés complex, que implica una forta voluntat estratègica, coneixements tècnics i recursos financers i humans. Per això, amb aquest decàleg no pretenem donar receptes úniques o solucions fàcils, sinó més aviat compartir el camí fet fins ara en l’esforç cap a un centre cívic on la igualtat de gènere sigui una prioritat.

Decàleg de la transversalitat de la perspectiva de gènere

  1. Adoptar un ús del llenguatge no sexista ni androcèntric en la comunicació interna i externa del centre cívic.
  2. Promoure una programació que visibilitzi els temes relacionats amb la igualtat de gènere, a través de les diades específiques (8 de març, 25 de novembre, etc.), la programació cultural del centre, l’oferta trimestral de tallers i les creacions i aportacions culturals i socials de les dones.
  3. Afavorir el treball de les  associacions/entitats de dones o que promulguin la igualtat de gènere al territori, i contribuir a difondre els esdeveniments que es realitzen al districte/ciutat sobre aquestes temàtiques.
  4. Visibilitzar la diversitat de les dones (quant a ètnia, origen, edat, orientació sexual, etc.).
  5. Promoure la conciliació de la vida familiar, personal i laboral de les persones que participen en les activitats del centre cívic, mitjançant l’adaptació dels horaris i l’adaptació dels espais per facilitar l’assistència amb criatures.
  6. Promoure l’avaluació continuada de les activitats del centre cívic mitjançant l’ús d’indicadors desglossats per sexe i edat.
  7. Evitar una divisió de les tasques i de les responsabilitats condicionada pels estereotips i rols de gènere, tant entre les persones de l’equip, com entre el professorat dels tallers.
  8. Promoure espais segurs, tant per les/els usuaris com pel personal del centre (il·luminació, visibilitat, etc.).
  9. Evitar els estereotips i prejudicis en la interacció amb els i les usuàries dels serveis, donant per descomptat algunes actituds/comportaments pel sol fet de ser dona o home.
  10. Promoure activitats amb una perspectiva coeducativa, que qüestioni els rols de gènere mitjançant els jocs i el lliure desenvolupament de cada criatura.

Equip del Centre Cívic Sagrada Família
8 de març de 2017

El cicle festiu a can Galta: mantenir les tradicions

El Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu és un racó del barri on conviuen juntament activitats, tallers i entitats culturals. És la casa per moltes de les entitats del districte, com ara la GGTSA, La Satànica, l’Associació de puntaires de Sant Andreu, el Foment Sardanista… Una gran família que col·labora en la recuperació i celebració de tradicions catalanes com ara; Els Tres Tombs, l’Enterrament de la Sardina, La nit de Sant Joan… No només es dediquen a realitzar els seus propis actes culturals, sinó que entre tots col·laborem a l’hora de mantenir les tradicions de tot el barri. I quina és la manera?

Tot comença per una idea. Algú veu venir una data important, troba algun document escrit, s’assabenta d’un rumor… Alguna tradició que s’ha perdut, que està mig oblidada, que es celebrava al barri i ja no… I llavors comença la feina. Després d’un treball de documentació sobre com es celebra l’acte en qüestió, i com es celebrava al districte, es comença a idear un pla d’actuació per a tal de dur-lo a terme; la viabilitat, el pressupost, els permisos necessaris, la gent que hi haurà de participar, com l’enfocarem, com acabarà…

Renovació del carnestoltes

L’últim gran repte va ser la renovació de l’enterrament de la sardina; després d’anys de baixa afluència, vam veure que necessitàvem alguna cosa nova per a tal que els nostres veïns tornessin a disfressar la sardina i sortissin al carrer a plorar la pèrdua del Rei Carnestoltes.

Vam idear una nova visió de l’esdeveniment; tradicionalment l’enterrament de la sardina simbolitzava per als vilatans el fi de l’època carnavalesca, una època on la disbauxa, la manca de seny, de vergonya, etc, sortia al carrer, abans de començar la Quaresma, que com dictava la religió es tractava de set mesos de dejú i abstinència. Així doncs els veïns planyien la “pèrdua” del Rei Carnestoltes i enterraven sardines a la muntanya, com a acte d’enterrar el gaudi i preparar-se per començar l’abstinència. No obstant avui dia, gràcies a l’avançament de la laïcitat, la visió tradicional de l’enterrament de la sardina no té gaire sentit, ja que ningú realitza la Quaresma. Però la Vella Quaresma no és un personatge desconegut per ningú; penja a les escoles, balcons i alguns Ajuntaments, que tot i ser laics la recorden com a la velleta amb peix bullit i set potes. És per això que vam decidir matar dos ocells d’un tret; generar més assistents a l’enterrament de la sardina i emprar un personatge poc popular al carrer; la Vella Quaresma.

Així va ser com la nostra idea d’ajuntar al Rei Carnestoltes amb la Vella Quaresma va néixer; ara tocava pensar una manera actual de fer-los interactuar sense perdre la celebració d’un acte tradicional amb personatges tradicionals, que al cap i a la fi era la pedra sobre la que pivotàvem.

Juntament amb la GGTSA vam idear un guió divertit per a tots els públics i un petit espectacle que engresqués al barri. Es va incidir en la difusió d’un acte nou i es van realitzar cartells i pamflets per a tal d’arribar al veïnat, que va respondre de forma activa i participativa. El centre va organitzar, com cada any, el taller de disfressar la sardina, i sorpresa! Les sardines disfressades van quintuplicar-se. Per primera vegada l’afluència de nens al taller de l’enterrament de la sardina va ser equiparable a l’assistència de nens al taller de fanalets de nadal. Cares noves, que mai havien atès al centre, van acostar-se a vetllar al Rei Carnestoltes i acompanyar-lo en el seu comiat.

Al CMCPSA vam canviar la figura de la nostra tradicional capella ardent; en comptes de ser un taüt amb una sardina va ser un maniquí disfressat de Carnestoltes.

Mentre tot això passava, a l’altre punta del barri, la Vella Quaresma i el seu seguici (Timbalers de Sant Andreu), començaven a engrescar al barri i a anunciar la seva arribada. La processó va dirigir-se des de el casal a Plaça Orfila com cada any, encara que amb un seguici molt més nombrós que l’any passat. La gent al carrer es quedava sobtada amb la figura del Rei, que anava tapada amb un sudari negre i carregada a les espatlles de 4 nobles participants, i molts d’ells van decidir seguir la comitiva per veure com acabaria aquell desgavell.

En arribar a la plaça la Vella Quaresma va pujar a l’escenari, cofoia d’anunciar el seu regnat i preparant als més petits per al que els hi esperava; res de dolços i res de coca-cola!
Però no va trigar gaire en aparèixer el Rei Carnestoltes, que havia fingit la seva mort, i tornava per gaudir de les seves últimes hores de regnat. Després d’una gran confetinada i un gran ball, la plaça va quedar tenyida de colors i cares somrients.

Bé, sembla que al final la nostra idea va tenir un final feliç; vam fer que unes figures tradicionals poguessin interactuar de forma actual amb el veïnat de sempre.

I així és com el Cicle festiu s’organitza a Can Galta; recordem al poble les tradicions que tenien els seus avis, fent-les seves de nou.

Dàmaris Alba i Pilar Uriarte
CMCPSA Can Galta

Aprendre amb els sentits a l’Educació Infantil

El passat dissabte dia 11 de febrer es va celebrar a l’Auditori Axa de Barcelona el Congrés Neuroeducacio & Multisensorialitat: aprendre amb els sentits a l’Educació Infantil (0-6).

Va ser un dia per veure com l’educació i la ciència estan estretament lligades en aquesta etapa de la vida de les persones; un dia per gaudir de les presentacions de ponents tan destacables com el David Bueno i Torrens, la Barbara Viader Vidal i la Marta Portero Treserra; professionals del camp de la neurociència. Tots tres ens van fer veure la importància que té aquesta etapa en el desenvolupament personal dels infants. En l’etapa dels dos primers any de vida es quan més connexions neuronals es fan i per tant, tot el que l’infant viu durant aquests anys li ajudaran a madurar neurològicament. Per aconseguir-ho és imprescindible l’exploració sensorial; crear un entorn ric en estímuls on el nen/a pugui escollir i autorregular-se, que pugui integrar aquestes sensacions (integració sensorial) i així donar respostes adaptades a cada context.

A part de les ponències d’aquests investigadors del camp de la neurociència també vam conèixer dues experiències reals: la de l’Escola Bressol Pa amb xocolata (Tona) i la de l’Escola Pública Els Pinetons (Ripollet). Membres de l’equip d’aquestes escoles ens van demostrar amb les seves presentacions quina és la nostra funció com educadors i educadores: crear escenaris multisensorials on els infants puguin explorar i conèixer a través dels sentits. Van explicar una experiència de joc amb llum i foscor, i una altra de creació d’espais sensorialment pensats.

Va ser un dia per gaudir, per emocionar-nos, per compartir, per debatre, per conèixer amb més profunditat un món – el de la ciència – que sembla tan lluny però que està tan a prop. Un dia per donar importància a allò que no es veu però es viu.

Voldria destacar tres idees:

  • Un aprenentatge sense emocions s’oblida però un aprenentatge amb emocions s’integra
  • Aprendre amb plaer fa que les persones sentin plaer per aprendre coses noves
  • Els infants sempre busquen la nostra mirada i una mirada de complicitat té més impacte que dir-li un molt bé!

Míriam Jiménez
Directora CEIF Creu Alta de Sabadell

Partir de la individualitat… aquest és l’objectiu del diari personal

Un lloc on quedi reflectit el propi procés de creixement, els propis aprenentatges i interessos. Un lloc on es recullin moments, anècdotes i descobertes que fan a cada infant únic, i que aporta de significat el pertànyer a un col·lectiu deixant constància de la pròpia empremta.

Un recull de fotografies, produccions, etc. Documentant situacions diàries significatives i reals del dia a dia a l’escola.

Fruit de la reflexió constant de l’equip educatiu de l’Escola bressol municipal la Lluna, i amb l’ il·lusió d’aportar un gran record del que s’ha viscut durant el pas a l’escola bressol durant els primers anys de vida, es va valorar fer un canvi d’enfocament d’aquesta eina quotidiana com es el diari personal (anteriorment anomenat “agenda”).

Així que més enllà d’informar a les famílies de com han anat els àpats, l’estona de descans, les deposicions o si cal portar algun tipus de material… evidentment informació valuosa i important,  vàrem voler anar més enllà i acabar de donar sentit aquest recurs educatiu.

Captura_FloreixenEls infants floreixen com les plantes i les flors, cadascuna a la seva manera i en el seu moment.

Quan l’escola esdevé família

Dimecres, de bon matí, una mare que viu davant de l’escola va portar la nena i poc després va tornar a l’escola ben carregada amb una plata de pastes i te típics del Marroc. Ens vam emocionar perquè ho portava feliç per a totes les mestres, per agrair-nos la nostra feina i celebrar que la setmana passada la seva petita va fer anys, a l’escola vam fer el dia del protagonista i s’ho van passar molt bé! Ella va estar tot el matí a l’aula i va gaudir de com la seva filla ens mostrava contentíssima totes les coses que havia posat a la maleta del dia especial.

Ella mateixa ens va servir el te, deixant-ho tot ben preparat a la taula del despatx per si la resta de mestres en volien prendre!

Una mostra més de que la nostra tasca va molt més enllà del què fem a l’escola, traspassa al carrer i a casa i les famílies ho valoren de tot cor.

La finalitat de les relacions entre pares i educadors és conèixer i valorar les coses que fan i en què participen els infants a casa i a llar d’infants. És necessari respectar i acollir els diferents valors familiars, conèixer i acceptar les diverses pràctiques educatives , no per limitar-se a aquestes pràctiques sinó per, a partir del què és conegut i familiar per a l’infant, ampliar les seves experiències incorporant nous aspectes i vivències.

Equip educatiu de l’EBM Petit príncep de Manresa

Prevenció dels abusos sexuals a les activitats de lleure

El Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat de Catalunya ha publicat un protocol de prevenció dels abusos sexuals a les activitats de lleure, que ha elaborat  la Fundació Vicki Bernardet.

Aquest protocol aporta elements clau per a la prevenció dels abusos com a principal element per evitar aquest tipus de conductes. Així com quina ha de ser la reacció davant de la denúncia d’un cas d’abús i els circuits d’actuació que cal seguir al detectar-ne un cas.

També descriu quin ha de ser el paper dels educadors i educadores en el foment del bon tracte: prevenir – detectar – notificar i donar suport.

abusos1

abusos2
Podeu consultar el protocol en aquest enllaç.